Em dic Pat, de Patricia. El perquè del meu diminutiu té una història però... me la guardo per un altre blog.
Tinc vint anys i visc a Cerdanyola del Vallés. Què on és Cerdanyola? Coneixes Barcelona? Collserola? Doncs darrera de Collserola està Cerdanyola, és podria dir que la muntanya ens protegeix de no ser absorbits per la gran capital.
Cerdanyola té 60.000 habitants, per tant, és considera ciutat encara que jo penso que per costums encara és un poble, és com un nen que li ha tocat créixer massa d'hora.
I us preguntareu... per què parla tant de la seva ciutat? No havia de parlar d'ella?
Doncs bé, us explicaré perquè Cerdanyola és tant important per a mi.
Sempre he sigut una persona ven curiosa, no nerviosa però si de cul inquiet i ja de ven petita em passava les tardes al carrer. Fins hi tot m'atreveixo a dir que per a mi... el carrer ha sigut una segona escola.
De petita vaig anar a un esplai amb un local molt petit aixi que la majoria de les activitats les fèiem fora. Quan ja vaig ser adolescent vaig començar a participar amb el col·lectiu de festes alternatives de Cerdanyola on organitzàvem i organitzem tots tipus d'activitats per a tot tipus d'edat. Alhora vaig començar a fer de monitora en diferents esplais,caus, cassals, cases de colònies, menjadors, extraescolars... sempre m'ha agradat canviar per anar aprenent una mica de cada lloc.
Així que es podria dir que aquí va començar el meu interès per l'educació. Una mica més estic dos anys fent segón de batxillerat perquè dedicava més temps a totes les activitats que feia a estudiar i tot i així no vaig decidir estudiar educació, sinó història de l'art.
De ven petita havia volgut estudiar educació social però la meva família em deia que era massa dur, llavors em vaig convèncer de que l'educació social no era per a mi. Després vaig decidir que estudiaria periodisme, però els meus mestres em van dir que un periodista no podia tenir tantes faltes d'ortografia i que aquella feina no era per a mi, així que em vaig convèncer de que era així.
Al cap d'una anys i després de haver tingut contacte amb l'educació amb el lleure vaig decidir que volia estudiar educació infantil. Els meus amics em deien que l'educació social feia més per a mi i els meus pares que em dediqués a l'escriptura que una carrera com periodisme m'aniria perfecte... Quines voltes dona la vida!
Però no, aquest cop jo estava ben decidida que la meva carrera era educació infantil però... no em va arribar la nota, i com la història de l'art m'agradava molt i se'm donava bé... em vaig convèncer de que era la meva carrera.
Un fracàs total, si, se'm donava bé però quan podia em dedicava a llegir llibres d'educació, a organitzar futures i suposades activitats o fer totes les sortides, campaments colònies i substitucions que podia.
La alta nota de la carrera d'educació i com a conseqüència la alta nota del cicle superior, juntament amb la meva baixa nota de batxillerat, van fer que em quedés sense plaça als voltants de Cerdanyola i acabés a l'Acadèmia igualada on a l'assignatura de les TAC ens van demanar fer un blog on hi hagués una pàgina que parlés sobre mi.
Tinc vint anys i visc a Cerdanyola del Vallés. Què on és Cerdanyola? Coneixes Barcelona? Collserola? Doncs darrera de Collserola està Cerdanyola, és podria dir que la muntanya ens protegeix de no ser absorbits per la gran capital.
Cerdanyola té 60.000 habitants, per tant, és considera ciutat encara que jo penso que per costums encara és un poble, és com un nen que li ha tocat créixer massa d'hora.
I us preguntareu... per què parla tant de la seva ciutat? No havia de parlar d'ella?
Doncs bé, us explicaré perquè Cerdanyola és tant important per a mi.
Sempre he sigut una persona ven curiosa, no nerviosa però si de cul inquiet i ja de ven petita em passava les tardes al carrer. Fins hi tot m'atreveixo a dir que per a mi... el carrer ha sigut una segona escola.
De petita vaig anar a un esplai amb un local molt petit aixi que la majoria de les activitats les fèiem fora. Quan ja vaig ser adolescent vaig començar a participar amb el col·lectiu de festes alternatives de Cerdanyola on organitzàvem i organitzem tots tipus d'activitats per a tot tipus d'edat. Alhora vaig començar a fer de monitora en diferents esplais,caus, cassals, cases de colònies, menjadors, extraescolars... sempre m'ha agradat canviar per anar aprenent una mica de cada lloc.
Així que es podria dir que aquí va començar el meu interès per l'educació. Una mica més estic dos anys fent segón de batxillerat perquè dedicava més temps a totes les activitats que feia a estudiar i tot i així no vaig decidir estudiar educació, sinó història de l'art.
De ven petita havia volgut estudiar educació social però la meva família em deia que era massa dur, llavors em vaig convèncer de que l'educació social no era per a mi. Després vaig decidir que estudiaria periodisme, però els meus mestres em van dir que un periodista no podia tenir tantes faltes d'ortografia i que aquella feina no era per a mi, així que em vaig convèncer de que era així.
Al cap d'una anys i després de haver tingut contacte amb l'educació amb el lleure vaig decidir que volia estudiar educació infantil. Els meus amics em deien que l'educació social feia més per a mi i els meus pares que em dediqués a l'escriptura que una carrera com periodisme m'aniria perfecte... Quines voltes dona la vida!
Però no, aquest cop jo estava ben decidida que la meva carrera era educació infantil però... no em va arribar la nota, i com la història de l'art m'agradava molt i se'm donava bé... em vaig convèncer de que era la meva carrera.
Un fracàs total, si, se'm donava bé però quan podia em dedicava a llegir llibres d'educació, a organitzar futures i suposades activitats o fer totes les sortides, campaments colònies i substitucions que podia.
La alta nota de la carrera d'educació i com a conseqüència la alta nota del cicle superior, juntament amb la meva baixa nota de batxillerat, van fer que em quedés sense plaça als voltants de Cerdanyola i acabés a l'Acadèmia igualada on a l'assignatura de les TAC ens van demanar fer un blog on hi hagués una pàgina que parlés sobre mi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario